La disfonia
La disfonia és una alteració de la veu, causada per diferents factors, que pot afectar el seu to, timbre o intensitat.
Podem notar la veu més rugosa, més bufada, més feble, tremolosa, tenir molèsties o dolor a la zona del coll, causant dificultats per parlar o per cantar amb normalitat.
La diferenciem de l’afonia que és la pèrdua total de la veu.
Depenent del seu origen les disfonies poden ser de diferents tipus.
Les disfonies funcionals, en les quals hi ha una mala utilització dels recursos vocals, són degudes a un mal ús o abús vocal. En canvi, en les disfonies estructurals el problema de veu és causat per una lesió en l’estructura de les cordes vocals. Trobem per exemple els nòduls vocals, pòlips, quists, hemorràgies, edemes, granulomes... Aquestes lesions poden ser congènites (des del naixement) o adquirides al llarg de la vida.
Per altra banda, hi ha disfonies d’origen inflamatori, produïdes per inflamació de la laringe, a causa de sobreesforços vocals, per reflux faringolaringi, infeccions per virus o bactèries, traumatismes...
L’origen de les disfonies també pot ser neurològic. En aquest cas, l’afectació la trobem al sistema nerviós central o perifèric. Formen part d’aquest grup les paràlisis laríngies, les disfonies espasmòdiques, les disfonies per Parkinson, per ELA (Esclerosis Lateral Amiotròfica), etc.
Un altre tipus a destacar són les disfonies per patologia maligna: el càncer de laringe, causat per diversos factors, sobretot pel tabac i l’alcohol, però també per exposició a altres productes químics irritants o pel virus del papil·loma humà entre d’altres.
A més de les anteriors, també hi ha disfonies de causa hormonal: per exemple les degudes a patologia tiroidea o per alteració de les hormones sexuals, disfonies d’origen immunològic, relacionades amb l’al·lèrgia, disfonies causades per malalties autoimmunes com l’artritis reumatoide, disfonies d’origen psicològic, etc.
Davant d’una disfonia que duri més de 15 dies és convenient visitar un especialista.
El diagnòstic el farem valorant la història clínica, utilitzant softwares d’anàlisis de la veu i sobretot mitjançant l’observació de la laringe del pacient. La podem visualitzar a través de diferents proves però la videolaringoestroboscòpia és la més representativa en l’estudi de la veu. Ens permet veure les cordes vocals, la seva vibració i determinar si hi ha lesions o no.
El tractament de les disfonies dependrà de la seva causa. Segons calgui en cada cas, es donaran pautes d’higiene de la veu, es prescriurà un tractament farmacològic, es recomanarà rehabilitació vocal o en alguns casos s’haurà de recórrer a la cirurgia.
