El glaucoma

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, el glaucoma és actualment la segona causa de ceguesa i el seu caràcter asimptomàtic fa que la meitat dels que en pateixen no en siguin conscients. La major incidència de la malaltia es produeix a partir dels 40 anys. No és possible prevenir l’aparició del glaucoma i a causa de l’absència de símptomes fins a fases avançades, el diagnòstic sol ser tardà. No obstant això, hi ha tractament per frenar-ne l’avanç i minimitzar la pèrdua de visió. Fins a un 90% de la ceguesa provocada pel glaucoma podria evitar-se mitjançant un diagnòstic precoç.

El glaucoma és una malaltia que afecta el camp visual a causa d’un dany progressiu al nervi òptic produït, entre altres causes, per l’elevació de la pressió intraocular. És una malaltia freqüent, però realitzant un diagnòstic i un tractament precoç, el pronòstic és molt millor.

Els factors de risc del glaucoma més importants són l’edat i la pressió intraocular elevada (major de 22mm Hg), tot i que n’hi ha d’altres.

Símptomes

Generalment no hi ha símptomes al començament de la malaltia: no causa dolor i la visió es manté normal. A mesura que la malaltia progressa, el pacient pot notar deficiències en la visió i que perd lentament la visió lateral.

Diagnòstic

És important prendre la pressió intraocular a tots els pacients, però a partir dels 40 anys.

El glaucoma es detecta a través d’un examen complet d’ull que inclou les proves següents:

• Prova d’agudesa visual.

• Tonometria.

• Prova del camp visual.

• Examen del fons d’ull

Tractament

Qualsevol estratègia de tractament d’aquesta malaltia té com a objectiu normalitzar la pressió intraocular.

• Farmacològic. Hi ha diversos tipus de fàrmacs per tractar el glaucoma.

• Làser. Mitjançant la cirurgia làser es crea un petit orifici que permet el drenatge del fluid i la reducció de la pressió.

• Cirurgia. Generalment es prescriu quan els col·liris i/o el làser no han estat suficients per reduir la pressió intraocular.